SI UN CADET VOL OPTAR A PÒDIUM HA DE SER SUB 3' EL KM, NO CREC QUE SIGUI EL CAMÍ ADIENT

ANÀLISI DEL RENDIMENT DELS CADETS AL CAMPIONAT D’ESPANYA DE DUATLÓ D’AVILÉS

Aquest cap de setmana vaig sortir cap a Avilés, per veure, compartir i fer costat al meu fill, Joan.

Sortia d’una lesió muscular que l’havia apartat de molts entrenaments durant dos mesos, l’objectiu era poder competir oblidant molèsties, trobar aquell camí de bones sensacions i anar recuperant il·lusió i força per la resta de temporada. Això es va complir. Però, no és aquest espai per enredar-vos en coses personals.

Com a tècnic, i a la vegada educador, sempre assisteixo a aquests esdeveniments amb els ulls i orelles ben obertes, intercanviar coneixements, experiències amb la resta de tècnics de tot l’Estat, xerrar de les coses que anam fent amb els nostres esportistes en formació, infantils, cadets i júniors. I així ho vaig fer.

Arribava la competició, per jo, la més important. A les 14h sortida dels cadets masculins, on participava en Joan.  Les instruccions del seu entrenador (César Hernández) eren molt clares, NO TÈCNIQUES, Joan “sal y disfruta de lo que haces”.

Sortida i cursa molt explosiva, distàncies curtes. En principi havien de ser 2500 metres de cursa, 9,2 Km de ciclisme i 1250 metres de cursa, però degut al gran número de participants (180 inscrits), es va fer un canvi de darrera hora al circuit de cursa del primer segment, aquest canvi no sols va ser de circuit, si no també de distàncies, el primer segment va ser de 3150 metres, la resta de segments no varen canviar.

En poc més de 28 minuts arribava el primer, i en menys  de 1’30” entraven els 20 primers classificats, tots enfilats, un darrera l’altre, amb poc marge entre ells. Això ho he pogut saber després de veure la classificació.

La primera impressió, una cursa molt ràpida, però no duia cap cronòmetre, era una sensació un tant subjectiva. Però, ja anava amb la mosca darrera l’orella, i quan vaig arribar a la zona on es trobava Joan (havia gaudit i sofrit els ritmes en primera persona), vaig poder confirmar el que me pensava, el primer que me va dir va ser:

“estic content, he pogut córrer amb bones sensacions i crec que mai havia anat tant ràpid. Ha sigut un sprint de 2,5 Km i després s’ha trencat el grup, però era impossible seguir amb el ritme que anaven”

Tot això, era el que des de fora, com a tècnic m’havia semblat. Cal analitzar els resultats i extreure conclusions, sempre personals.

He extret els ritmes de cursa en cada un dels segments i em semblen bestials, però així va ser:

PRIMER SEGMENT

-       la majoria dels 20 primers classificats per baix de 3’ el km, concretament els 12 primers en arribar a la T1

-       els 8 restants a 3’02”-3’03” el km

SEGON SEGMENT

-       el grup es fusiona aproximadament al km 4, tornen ser 20, 25 triatletes al cap davant i al km 6 caiguda al grup (massa velocitat i poc treball de maneig de la bici són els causants)

-       queden 13 al cap davant i 4 tallats al darrera a 20” (entre ells Joan) i 5 sense poder continuar degut a les lesions ocasionades per la caiguda (entre ells Ernest López candidat a pòdium)

-       en resum  velocitat mitja 36,4 Km/h, en un circuit un tant revirat, en zones tècniques i delicades per l’estat del paviment.

TERCER SEGMENT

-       entren a la T2 el grup cap davanter, 13 triatletes

-       a 30” entra el segon grup de 4 triatletes, entre ells Joan, estirant del petit grup i poc relleus

-       la sortida de la T2 dels 13 primers molt explosiva i ràpidament s’enfilen un darrera l’altre, es jugaven les medalles

-       sortida dels 4 restants, un poc més lenta que el primer grup, la motivació ja no és la mateixa

-       els ritmes de cursa del primer grup són més lents en general, la majoria estan per davall els 3’40” el km i els ritmes del segon grup entre 4’ i 3’50” el km, es deixen anar un poc. 

 Molts són els interrogants que es plantegen, estam xerrant de categoria cadet (nins i no tan nins de 15,16,17 anys). Si a aquests moments són capaços d’anar a aquestes velocitats;

-       com serà la progressió i el marge de millora?

-       Si les distàncies i el temps de competició està pròxim als 30’, i tenint coneixement del tipus d’entrenament, volums, intensitats, en definitiva càrregues d’entrenament que s’estan fent, crec que massa elevades. No caldria fer competicions un poc més llargues? O seguirem fent competicions curtes d’intensitats màximes, on prima guanyar ara i si no d’aquí uns dies?

-       No es respecte les fases sensibles en formació integral dels nins?

-       Com seran les planificacions d’aquests nins d’aquí uns anys?

-       Realment, la majoria de tècnics duen un control dels volums treballats d’una temporada a l’altre? Per que si és així, en poc més de 20 anys complits aquests nins hauran rebentat cronòmetres de tot arreu.

-       No serà que degut al gran BOOM del triatló, ens estem passant amb els nins? Duc anys i molts, al món de l’esport i del triatló, i sempre seguim cometent els mateixos errors.

-       És necessari tot això?

I vos ho dic seriosament, no crec que les coses s’estiguin fent bé en cada un dels estaments, als Clubs (on manquen tècnics en formació), a àmbit federatiu (perquè haurien de ser els primers en marcar unes bases sòlides d’actuació i marcar unes pautes competitives que vagin més en consonància amb la formació i no sols amb el rendiment d’avui, i pensar amb el demà.

He obert un tema conflictiu ho sé! Però, tinc motius més que suficients i una bona base de dades per saber com es corria fa uns anys dins aquestes categories.

Per acabar sols dir, el Campió d’Espanya absolut de Duatló un Sub23, David Castro que el pròxim octubre farà 21 anys, podrà seguir a aquest nivell d’aquí 12, 13 anys?