dilluns, 2 de desembre del 2019

ESPORTISTA DE BON NIVELL O ESPORTISTA D'ALT NIVELL. CANVIS A LA PLANIFICACIÓ

A l'àmbit de l'entrenament o la competició, som molts els que hi dedicam temps, uns entrenant i competint i altres programant la feina d'aquests. Uns amb dedicació professional i altres amb dedicació amateur.

Plantejar una reflexió crec que és necessari a tots els àmbits. Reflexió que neix a partir d'una qüestió;

El temps de dedicació a l'esport, es correspon amb el meu nivell d'esportista?

Tots podem tenir resposta a aquesta pregunta, però no és la meva intenció saber la resposta individual de cada un. Simplement despertar aquell sentiment de veure o no voler veure, de ser crític amb jo mateix, de conèixer les meves possibilitats, les limitacions que puc tenir (temps, família, feina, ...).

Tots aquests plantejaments, ens fan entrar a un camp insòlit, però a la vegada extremadament delicat. Trobam grans esportistes no professionals, que dediquen el mateix temps a l'entrenament que esportistes professionals, es a dir esportistes de bon nivell que competeixen amb esportistes d'alt nivell. 

No vull ser crític, ni amb uns ni amb els altres. He pogut experimentar les diferències que hi ha entre la planificació d'un esportista de bon nivell i esportista d'alt nivell, des de el punt de vista tècnic. I veure l'exigència que hi ha per una part (compaginar feina, família, entrenaments, descans) i per l'altre (dedicació exclusiva a l'entrenament i competició). El context d'un i l'altre són dos mons diferents i cal tenir-ho present, no sols a nivell tècnic, si no també que el propi esportista tingui molt present la situació.

CANVIS EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESPORTISTA D'ALT NIVELL

Faré referència única i exclusivament a la part físico-tècnica, no entraré en aspectes que es complementen i formen part d'aquesta planificació (nutricionista  i fisioterapeuta esportiu). Uns sense els altres no arribarien a bon port.

CALENDARI

Punt de partida, a principi de novembre es publica el calendari en qüestió, on apareixen les competicions internacionals, Copes d'Europa, Copes del Món i Sèries Mundials. 

Que destacaríem d'aquest calendari? 

El gran número de competicions, per tant, la primera tasca serà seleccionar aquelles on tinguem la participació assegurada i aquelles on podríem tenir opcions d'entrar a start list. A partir d'aquest engranatge, podrem començar a planificar les càrregues dels entrenaments.

Figura 1. Calendari Temporada 2019-2020

PLANIFICACIÓ DE LES CÀRREGUES EN CADA UN DELS SEGMENTS

A aquest apartat, destacaria la importància de conèixer el que ha fet abans l'esportista.

És evident, que si hem tingut la possibilitat d'entrenar la mateixa o mateix esportista durant una sèrie de temporades, partim d'un punt inicial conegut. Tenim un historial esportiu, unes càrregues que hem anat controlant en cada temporada i els resultats obtinguts, els errors i les rectificacions fetes. Tots aquests registres ens donaran una empenta per tenir clar cap on anam i on volem arribar. Sense aquestes dades ens serà més complicat saber el punt de partida.

Figura 2. 
Figura 4.

Figura 2. Evolució de la càrrega dels primers 20 microcicles de la temporada 2017-2018 i temporada 2018-2019

Figura 3. Evolució de la càrrega dels primers 37 microcicles de la temporada 2017-2018 i temporada 2018-2019
Figura 4. Evolució de la càrrega dels dos primers microcicles de la temporada 2017-2018, temporada 2018-2019 i temporada 2019-2020

És evident que tenint aquestes dades, podem anar incrementant la càrrega de forma progressiva i ajustada a la nova situació que viu l'esportista. Programar sense tenir present el passat, seria apostar per un futur incert. Cal recordar, que treballam amb persones, que tenen adaptacions diferents a les estimulacions que sofreixen i no hem de jugar amb aspectes que puguin afectar a la salut (un altre punt discutible, esport d'elit, és saludable?)

Hem de tenir molt clar, que al màxim nivell cada detall ens pot perjudicar o ajudar. El cas que ens ocupa, iniciam la tercera temporada de treball conjunt amb Xisca Tous. Amb una característica prou significativa, les dues primeres temporades com esportista de bon nivell, compaginant feina, família, entrenaments i descans. I aquesta tercera temporada com esportista d'alt nivell, amb dedicació exclusiva a l'entrenament i competició.

Nova situació, nous reptes a la planificació

Seguirem amb les mateixes rutines d'entrenament, introduint una programació específica del treball de força, fins ara un entrenament programat al nivell d'un bon esportista, on es definia el tipus de força a treballar en cada moment de la temporada i amb una sessió de treball setmanal, el temps no donava per més.

Actualment, la programació de força l'hem introduïda a la programació general dels segments, concretant com abans, el tipus de força a treballar en cada moment. Ara bé, realitzarem tres sessions setmanals específiques del treball de força en sec (no oblidem que la força també la treballam específicament en cada un dels segments) i moments puntuals quatre sessions.

Figura 5. Planificació del treball de força dins la programació anual.

Aquests nous reptes, noves càrregues incrementen el nivell general d'exigència. El treball de força afecta molt a nivell del sistema nerviós i les adaptacions a vegades creen incertesa a l'esportista, les sensacions que té no són les que tenia abans i això provoca dubtes. Les recomanacions que puc donar, escoltar el cos d'una mateixa i si hem de baixar la càrrega ho fem, no sols a nivell del microcicle, sinó també dins la mateixa sessió.

Per començar l'entrenament específic de força, hem establert els punt inicials de càrrega, recerca de la RM capaç de suportar, sempre a velocitats òptimes d'execució, no ens interessa el pes màxim 1 RM, on la velocitat d'execució concèntrica serà baixa, nosaltres cercarem una velocitat òptima concèntrica. Hem cercat exercicis poliarticulars, monoarticulars i les seves variants, que ens ajudaran a millorar la capacitat general de treball.

Figura 6. Percentatges del pes a moure 

Una vegada establert el primer pas, hem establert els mecanismes de control de la càrrega (abans no controlaven la càrrega específica del treball de força). Aquesta mesura parteix del primer esglaó, el propi exercici, fins arribar al darrer esglaó, suma de tots els exercicis realitzats en cada sessió, microcicle i MACROCICLE  en qüestió. No s'ens pot escapar cap detall.

Figura 7. Control de la càrrega en cada sessió

Figura 8. Visualització eficaç de l'increment de la càrrega

El poder dedicar-se professionalment, permet treballar més científicament. Si es dedica temps a revisar el que s'ha fet abans, a programar en funció dels reptes que es presenten i sobretot analitzar el nou estat, programant el dia a dia, respectant i ubicant els nous hàbits, segur que la feina donarà un plus al rendiment de l'esportista.

És evident, la nova situació ha de servir per extreure tots els coneixements dels que l'envolten. La feina és d'equip. En aquest cas, hi ha un equip professional 100% (fisioterapeuta i nutricionista), un mànager que ha fet possible aquest nou repte professional i un tècnic (jo mateix) apassionat de la teoria i pràctica de l'entrenament, malgrat no sigui la meva professió. Com bé saben els que m'envolten, som docent. Professió que també m'apassiona.
Esper que si teniu dubtes me les faceu arribar. Les contestaré molt agraït.

Joan Noguera Vidal
Director Tècnic del CNLL
Entrenador Nacional de Triatló
Entrenador Nacional de Natació
Director Nacional de Ciclisme